Mostrando entradas con la etiqueta extremadura. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta extremadura. Mostrar todas las entradas

13 ene 2014

"O valego..." Presentación en Valverdi.

Estela presentandu au autor du libru.
U pasau vernis 27 de diciembri, a isu das seis da tardi, mentras un'a molizna sin descansu abría u pasu au fusculuscu que avanzaba desdi u Xálima a Marvana, pa arroipal cu mantu de un'a noiti invernal u nosu lugal de Valverdi; nu salón de baili du Hotel A Palmeira se presentaba u libru titulau: “O valego: as falas de orixe galega do Val do Ellas (Cáceres-Estremadura)”, editau en octubri desti anu pur Edicións Xerais de Galicia y que recopila 20 anus de investigación personal sobri u primel ben intangibli de tos us extremenhus, declarau Ben de Interés Cultural pur a Junta de Extremadura nu anu 2001 baju a denominación de “A Fala.”

A nosa filóloga valverdeira Ana Alicia Manso Flores.
Inauguró y conduciu u actu a zagala valverdeira Estela Estévez, quen fizu a presentación du autol, Xosé-Henrique Costas González, licenciau en Filología Hispánica, doctol en Filología Galega pur a universidai de Santiagu de Compostela, i profesol na Facultai de Filología i Tradución da Universidai de Vigu i cedeu a palabra á licenciá en Filología Hispánica, tamén valverdeira, Ana Alicia Manso Flores quen, depois de un'a brevi, técnica y ben fundá exposición sobri u nosu patrimoniu lingüísticu pasó u testigu - nesti casu u micrófonu - au autol du libru.

Comenzó Costas falandu da primeira vé que visitó estas terras, das que cunhoceu cuandu víu na TVG u programa SITIU DISTINTU, que dirigía Antón Reixa i que un día du anu 1991 baju u títulu de "Falas raras" trató, entri otras, du valverdeiru, nu que entrevistaba au nosu paisanu - que había síu caminoneiru - Tomás Fernández.

Xosé Henrique Costas presentandu u sei libru.
Faló du carinhu que desdi entoncis agarrú a esti rincón, as suas gentis i a suas variedais lingüísticas, pa dal un pequenu repasu a certus aspectus que se tratan nu libru que presentaba, cu ánimu de nun cansal au grupu de asistentis que superaba a media centea de pesoas.

Recordó a polémica que surgíu cuandu estandu en tramitación nas Cortis u novu estatutu de autonomía de Extremadura, nu anu 2010, u BNG interpón un'a enmenda solicitandu que se recunhocera i protegera a FALA nu novu estatutu.

Abríu us olhus aus asistentis sobri u dereitu que temus nus tres lugaris a que se mus faciliti pur as administracións a posibilidai de expresarmus i dirigirsi a nós na nosa lengua, dandu a cunhocel a especial protección que estableci a Carta Europea das Lenguas Regionais i Minoritarias de 2002, un instrumentu legal que mus ampara frenti a farta de interés dus nosus gobernus sobri u particulal.

Parti das pesoas que asistiran au actu.
Ensalzó u valol que ten u nosu patrimoniu lingüísticu, comentandu comu utilizó desdi us primeirus momentus esti enclavi a modu de laboratoriu, cunsiguindu motival aus seis alumnus mais reticentis a falal galegu, avisandu tamén de que mus queda poicu tempu, que ésti corri na nosa contra, pa ficel cuantu esté das nosas mans en defensa desti patrimoniu; insistindu - pur oitru lau - de que é a nós a quen mus correspondi esa tarea aunque nun estemus solus, cua circunstancia au nosu favol de que contamus cu filólogas "falantis", é dicel vecinhas nosas preparás que están ia trabalhandu desdi dentru sobri a nosa lengua.

Se prestó voluntariu a colaboral nu que us falantis dus tres lugaris precisaren, recomendandu que se debería creal un´a Comisión de Normativización de un modu parecíu a comu se fizu pa normalización du mirandés en Purtugal. Antis de dal pur terminau u actu, abri un turnu de preguntas du que destacu u sei interés nas respostas purque busquemus un glotónimu adecuau pa nosa fala i desechemus u despectivu nomi de chapurreau.

Entri us asistentis, figuraban algúns dus promotoris da nova asociación que acaba de crearsi pa defensa du nosu patrimoniu lingüísticu, denominá Asociación Cultural "A Nosa Fala", que animaran aus asistentis a que se apuntaran.

Finaliza u actu cua firma de ejemplaris.

13 ene 2011

A Fala enu Senau.

U pasau anu, cuandu se tramitaba enas Cortis u novu Estatutu d´Autonomía d´Extremadura, u BNG registró un´a enmenda cua que solicitaba que se recunhucera y protegera A FALA enu novu Estatutu.
Agora, enu Senau volvi a sel a palestra u tema d´ A FALA, cuandu us medius de comunicacions se facin ecu da defensa qu´ hoxi diba a ficel u "Grupo Parlamentario de Senadores Nacionalistas", ena Comisión General de las Comunidades Autónomas, cua enmenda sobri u recunhucimentu oficial de A FALA y du PORTUGUÉS d´Olivenza nesti novu Estatutu.
Sobri u tema en cuestión existin opinions encontrás, tantu sobr´a sua procedencia, asina comu sobr´a forma en que debemus escribil esti patrimoniu que ya foi protegiu pur a Junta de Extremadura medianti u Decretu 45/2011, de vinti de marzu.
Si ben se promovin estudius y debatis sobr´a procedencia, permanencia y proyección d´ "A FALA", us lugarenhus y lugarenhas, a genti de a pe fai u que fizu sempris que é falal.
Nun creu qu´enus ayuntamentus dus tres lugaris falantis existan peticions de pesu, promovías pur us seis vicinhus, ben a nivel personal, medianti recolecta de firmas o a través d´asociacions constituías enas que se pida u que genti de fora, enu nosu nomi a vindu ficendu notrus niveis.   
Nesta bitácora encontráis enlacis que vus levan a alguns dus mutus estudius du que generalmenti se chama A FALA. Ei a chamu XALIMEGU, cuas tres variantis manhegu, lagarteiru y valverdeiru. Mais comu volvi a estal enu candeleiru u tema y tendu en conta un´a petición anónima qu´a modu de comentariu quedó adiel engarzá ena entrá anteriol a ésta; voy a punhel aquí as últimas noticias digitais das que tenhu cunhucimentu; asina comu u textu íntegru du folhetu de José Luis Martín Galindo, cu títulu "ESTRATEGIA DEL NACIONALISMO GALLEGO EN EL VAL DE XÁLIMA...O LAS ACCIONES PARA LA ABSORCIÓN LINGÜISTICA Y CULTURAL DE ELJAS, VALVERDE Y SAN MARTÍN DE TREVEJO". Obra que consideiru de lectura obligá pur a cantidai de información que facilita sobr´un tema comu u qu´agora se acaba de debatil y que poi ajudal a aquelas persoas que queiran tomal partiu.

NOTICIAS DIGITAIS:
Oportunidad para "a fala" y el portugués de Olivenza.
Los nacionalistas defienden en el Senado el reconocimiento oficial de "A Fala" y del portugués de Olivenza en el Estatuto de Extremadura. 
Los nacionalistas quieren que "A Fala" sea lengua oficial en el nuevo Estatuto. 
El Estatuto de Autonomía recibe el visto bueno de la comisión del Senado.
El Senado da el impulso definitivo al Estatuto de Autonomía.

U TRABALHU DE JOSÉ LUIS MARTÍN GALINDO.
ESTRATEGIA DEL NACIONALISMO GALLEGO EN EL VAL DE XÁLIMA...O LAS ACCIONES PARA LA ABSORCIÓN LINGÜISTICA Y CULTURAL DE ELJAS, VALVERDE Y SAN MARTÍN DE TREVEJO.

REAL ACADEMIA DE EXTREMADURA DE LAS LETRAS Y DE LAS ARTES.
Informe del Dr. D. Antonio Viudas Camarasa de la Real Academia de Extremadura sobre A Fala, habla fronteriza con Portugal en la provincia de Cáceres.

DECLARACIÓN DE A FALA COMO BIEN DE INTERÉS CULTURAL.
Decreto 45/2001, de 20 de marzo.

23 ene 2009

Asesinatu du Cura Párrocu.

En Valverdi existía umha costumbri, que ei viví de pequenu, y que tinha u sei iniciu comu consecuencia du asesinatu de un cura párrocu du lugal.
Se trataba de tiral umha pedra nu sitiu ondi us malloris dicían que umha partía de ladrons habían raptau o matau a un cura du lugal. Esti sitiu se encontraba nu caminhu de Valverdi a ermita du Espíritu Santu y, comu a costumbri era de gran arraigu populal, a pila de pedras amontoná era considerabli.
Agora, que nun existi ni a costumbri ni a pila de pedras nu caminhu; he tiu a boa sorti de encontral referencias de bo créditu sobri u asesinatu y a sorti que correran algúns dus asesinus, entri us que figuraban us tristementi cunhucius comu “los Montejo”; de us que supi gracias a D. Florentino Parra Iglesias, cronista da nosa villa, que mus fala de elis nu sei libru “EN EL CONFÍN DE LA SIERRA DE GATA”, impresu en Cáciris, nu anu 1993.
D. Florentino Parra, nu capítulu “EL TRÍSTEMENTE CELEBRE MONTEJO” de ditu libru, depois de transcribil un parti publicau nu boletín oficial da provincia de 5 de septiembri du 1839, relativu a morti de 16 membrus da gavilla du Monteju; escribi: “A raiz de esta última derrota, tanto el Montejo, como su sobrino Narciso Flores, se esfuman sin que se vuelva a saber de ellos”. Y sigui mais adientri: “Creemos que él nunca se rindió, a pesar de ser vencido, y que posiblemente se exilió en Francia en unión de otros leales de don Carlos”.
Us Montejus nun se exilaran a Francia, pur u menus u sobrinhu Narciso Flores, du que volvemus a sabel treci anus depois.
Pudía sel u 12 de Maio du anu 1852; D. Pedro Benito Picado cura párrocu de Valverdi du Fresnu se encontraba cazandu, probablementi na zona ondi a costumbri populal foi levantandu a pila de pedras a modu de tristi recordu du que en aquel fatídicu día y lugal aconteceu y tamén pur u mutu apreciu que us vicinhus de entoncis le profesaban.
D. Pedro foi sorprendiu y maniatau pur umha partía que capitaneaban us Monteju, us cuais tamén habían dau morti en otras ocasions a dois notablis hermanus de Valverdi, apellidaus Quiroga y a D. Pedro Mateos, entri otrus.
A partil de aquel momentu, cunhocendu us lugarenhus a maneira de obral de aquelis vándalus; comenzaran a temel pur a sorti du sei cura párrocu. U únicu que superan foi que a mesma tardi da sua desventura, escribiu umha carta a sua familia pidindu, de rescati pur a sua vida; doscentas onzas. Seti días depois, inda nun se sabía du sei paradeiru pur u que us mais cercanus au cura, a sua familia y amigus; se encontraban apesadumbraus pensandu que prontu podrían tel nuticias de un novu crimen y que esti podría vil de Portugal, ondi se sabía que us Monteju tinhan a sua residencia y protección.
Dois mesis depois, habendu recibiu us raptoris u importi exigiu, asesinan au cura sin piedai, nu reinu de Portugal, ondi u habían levau.
Tras arduas tareas de búsqueda tantu pur parti das autoridais nosas comu das portuguesas, son capturaus us criminais nu entoncis concellu de Moncorbo, da provincia de Tras-os-Montes. Us periódicus que informan da nuticia, non dudan de que as autoridais portuguesas pondrán a us asesinus muy prontu nas mans dus delegaus españois en razón de un conveniu internacional firmau nu 8 de marzu de 1823, que en aquelis anus siguía vigenti.
Umha vez entregaus us criminais, se forma juiciu sumariu milital contra elis y casi dois anus depois se pronuncia sentencia pur u tribunal milital contra Narciso Flores (a) Montejo y contra Santiago Ramiro (a) Cervato. Son declaraus culpablis de aprehension, roibu y asesinatu verificaus na pesoa du cura párrocu de Valverdi du Fresnu, D. Pedro Benito Picado nu anu de 1851. Según apareci nu periódicu de entoncis: “LA ESPERANZA. Periódico Monárquico. Número: 2828. Lunes 9 de Enero de 1854”.

La ilustración pertenece al proyecto LIFE, no permite su uso comercial.

A sentencia foi de pena de morti en garroti vil, sentencia que recibiran con resignación na capilla da Iglesia u día 27 de Diciembri de 1854, dois días antis da ejecución que se levó a cabu publicamenti nu lugal. Espectáculu que quedaría pa sempris grabau nas pesoas que u viran, pur a crudeza y posibli sufrimentu dus ejecutaus.
Foi tamén sorprendenti pa us que estuveran au lau dus reus en aquelis dois últimus días da sua vida, de qué maneira tan devota se prepararan, confesaran y asistiran a us actus religiosus previus a ejecución, aquelas duas pesoas tan apegás au crimen.
Us vicinhus presentis se digustaran bastanti mentras se ejecutaba a sentencia ya que u pau du garroti vil era demasiau gordu; istu fizu a ejecución mais larga y dolorosa tantu pa Narcisu comu pa Santiagu; tendu que dil us vicinhus du lugal a buscal umha azulea pa degastal u pau; situación que us dois reus superan sufril cun bo espíritu.
Pareci sel que esta ejecución sirviu pa acercal mais as poblacions rayanas baju u acordu recíprocu, - ya que a situación fronteriza daba lugal, cun frecuencia a albergal criminais de un lau y de otru; - de que ninhumha de elas consentiría nu sei términu ninhún tipu de criminais.
Esti relatu se basa nus feitus que aparecin reflejaus nus periódicus de aquelis anus, que citu a continuación:

“Edición de Madrid - EL CLAMOR – Diario de Administración, Comercio, Industria, Ciencias, Literatura, Artes, Noticias Oficiales y Anuncios”. Número: 2413. Miércoles 2 de Junio de 1852.

“Edición de Madrid – EL CLAMOR POPULAR – Periódico del Partido Liberal”.Número: 2447. Martes 15 de Julio de 1852.

“EL ÁNCORA. Diario Religioso-Social, Económico-Administrativo, Literario, Mercantil, de Noticias y Avisos”. Número: 974. Martes 31 de Agosto de 1852.

“LA ESPERANZA. Periódico Monárquico”. Número: 2828. Lunes 9 de Enero de 1854.

14 mar 2007

SEMANA SANTA 2007.



José Berrío y José Suárez, socius da Cofradía de la Vera Cruz, me entregaran u programa de Semana Santa desti anu 2007.

Na portá apareci "U amarrau" destacandu sobri un fondu brancu.

En primel lugal a Cofradía comenza agradecendu a colaboración a tos us veciñus y a tos aquelis que venin a pasal cun us seis familiaris y amigus a nosa Semana Santa u lugal.

Depois sigui u escritu afirmandu que "cun a vosa presencia y participación, conseguiremus qu´as nosas costumbris y tradicions permanezcan vivas".

U programa d´actus e comu sigui:

JOVIS 15 DE MARZU.- As oitu da tardi trasladu de "Jesús Nazarenu" a Igresia. A continuación tendrá lugal a Novena.

VERNIS 23 DE MARZU.- As oitu da tardi celebración da Eucaristía y depois a procesión du "Santu Vía Crucis", cun u recorriu de costumbri.

JOVIS 29 DE MARZU.- As oitu da tardi Confesión comunitaria, na Igresia Parroquial.

VERNIS 30 DE MARZU.- As oitu da tardi celebración da Eucaristía y a continuación "Procesión da Virgen dus Doloris". U final da procesión u Grupu Coral Valverdeiru despedirá a Virgen cun a plegaria "Sálvami".

DOMINGU 1 D´ABRIL (Domingu de Ramus).- As 11 da miñan se procederá a bendición dus "Ramus" na Ermita du Santu Cristu y procesión hacia a Parroquia pa celebral a Eucaristía. As cuatru y media da tardi rezu du Santu Rosariu y subasta dus pasus das imáginis, na Ermita.

2, 3 y 4 D´ABRIL.- De 11 da miñan a 2 du mediu día y de 5 a 7 da tardi; se repartirán as "Bicas de No Señol", na cochera d´Angelines, que se encontra na Avenía de don Santus Robledu.

JOVIS SANTU 5 D´ABRIL.- "Procesión dus Pasus" desdi u Santu Cristu a Igresia a partil das cuatru y media da tardi. As 7 da tardi celebración da "Cea du Señol". As 10 da noiti "Procesión dus Encontrus", depois a "Hora Santa" frenti u Monumentu.

VERNIS SANTU 6 D´ABRIL.- As 10 de miñan, trasladu das Imaginis u Santu Cristu. Pur a tardi a isu das 6, celebración da "Pasión y morti du Señol" y as 10 da noiti "Procesión du Santu Enterru".

SABADU SANTU 7 D´ABRIL.- As 10 da noiti celebración d´"A Luz, U Bautismu y a Eucaristía" na Igresia Parroquial. As 11 da noiti "Procesión du encontru con Jesús Resucitau", terminandu na Ermita du Santu Cristu.

Ei personalmenti vus animu tantu us creyentis, comu us curiosus y a tos aquelis que s´encontrin pur esas fechas nu nosu lugal, que nun dejin d´asistil y participal nas procesions cun recollimentu y respetu, pa podel recibil a forza, u encantu y a belleza que transmitin tantu as imáginis, comu as lucis y as estampas de algumas callis, sin olvidal u sentimentu que ponin us barrenecus y a seriedai y armonía dus que siguindu a tradicion as vivin tos us anus con piedai.

Felicis Festas de Semana Santa.