26 dic 2009

De noblis valverdeirus.

U linaji Cid en u nosu lugal.

Mutas vecis, u mei interés en indagal sobri un asuntu determinau ten a sua motivación en as pincelás que sobri u particulal da u nosu paisanu D. Florentino Parra, en us distintus traballus publicaus sobri u nosu lugal y u sei entornu. “EN EL CONFIN DE LA SIERRA DE GATA”, impresu en Cáciris, en u anu de 1993, cun referencia a us noblis que viviran en Valverdi, dici D. Florentino, na página 21 “Además del ya citado don Juan Cid de Orta, del que sabemos tan poco,…”

Uma vez que D. Florentino encendi a mecha, u mei interés é seguil aportandu aceite a candela pa mantel a luz que ilumini a us que queiran profundizal; en esti casu, en relación cun us noblis que alguma vez residiran aquí.

De entre elis, temus a uma familia que perteneceu a u linaji Cid.

Us hermanus García Carraffa en u tomu vinticuatru de u sei “DICCIONARIO HERÁLDICO Y GENEALÓGICO DE APELLIDOS ESPAÑOLES Y AMERICANOS”, impresu en Madrid en u anu de 1926, comentan que había varias ramas cun u apelliu CID aunque nun tinhan relación de parentescu entre elas. Alguns miembrus de as lineas que moraban en dois concellus du partiu de Orense probaran a sua fidalguía duranti us siglus XVI, XVII y XVIII en a Real Audiencia y Chancillería de Valladolid. Duas líneas galegas se foran a vivil a primeira a Orense y a segunda a Portugal.

A finais du siglu XV, uma familia Cid, que tal vez descendera de a casa galega, ya vivía en Zamora.

A esta familia de Zamora perteneceu Hernán González Cid que casó cun Joana da Silva; que pur u que he podiu sabel, da documentación consultá na Real Audiencia y Chancillería de Valladolid; viviran na ciai de Lisboa. Foran padris de Joao González Cid que se uníu en matrimoniu cun Lionor Dias y tuveran un fillu chamau Antonio Dias Cid que cun María de Horta, sua esposa, procrearan a Miguel, a Juan, a Josefa María y a Jorge Cid de Horta.

É posibli que Joao y Lionor se vinheran a vivil a Valverdi en compañía de u sei fillu Antonio, a sua nora y netus, a finais du siglu XVI y que en esti lugal ostentaran certa notoriedai ya que a mayoría das zagalas nacías a finais de esti siglu y a primeirus du siguienti, que se bautizaran en a Igresia Parroquial, levaban pur nomi “Leonor”.

U netu Miguel, figura comu padrinhu de bautizus en Valverdi a primeirus du siglu XVII y Jorge, foi vicinhu de Valverdi que ganhó u día 7 de Diciembri de 1625 uma ejecutoria de nobleza en a Real Audiencia y Chancillería de Valladolid.

Entre us fundamentus que se alegan na ejecutoria de nobleza, se dicía que se distinguían en u reinu de Portugal de us plebeyus en as ropas - vistían toa clasi de génerus de sedas - nun pagaban impuestus, comu tamén se sabía que nun pagaban en Valverdi, ni en Zamora; dondi había siu admitiu en u gremiu de us fillusdalgus de sangri, realizandu oficius públicus honrosus de esti estau y gremiu. Ademais, us testigus lisboetas acreditaran que u sei bisabuelu Hernán González foi caballeiru du “Habito de nosso Señor Jesus Cristo”.

U Habito de nosso Señor Jesus Cristo foi creau en Portugal pur u rey D. Denis, cun u fin de preserval u patrimoniu y u espíritu da malográ Orden de us Templarius, sendu confirmá esta nova Orden por a bula du Papa Juan XXII en 14 de marzu du anu 1319.

Jorge foi padri de Juan Cid de Horta, u nobli que menta D. Florentino en u sei libru. Esti D. Juan Cid de Horta, tal vez se volvera a Zamora duranti certu tempu, dondi ejercería en calidai de Regidol de dita ciai. Se sabi tamén que levantó uma companhía de Cabalus Corazas, habendu empenhau toa a sua hacienda en esta empresa, cun a que sirviu comu Capitán duranti seti anus a u reinu, hasta que foi feriu y morreu das secuelas das lesions, dejandu a sua mullel viuda cun cincu fillus.

Ésta era Dª. Mariana de Ledesma, en nomi da cual un de us cincu fillus, que se chamaba D. Juan Cid y Ledesma; solicitó carta requisitoria de fidalguía alegandu que en u anu de 1642 entraran us portuguesis en Valverdi, saquearan a casa de us seis padris, les robaran, levándusi to u que en ela tinhan: mueblis, ropa branca, joyas de prata y de oiru, trigu, tapicerías y papeis, especialmenti a carta de fidalguía; ademais de verterlis u vinhu y u aceiti y dejandu toa a casa arrasá igual que as du restu de u lugal. Esta incursión, foi uma de tantas que a u largu de a raya se ficeran cun motivu de a Guerra de Secesión portuguesa, que tuvu iniciu en u anu de 1640. Comu consecuencia de éstas, a viuda quedó en indigencia, contandu comu medius de sustentu umas fincas cerca da fronteira, que nun explotaban pur meu a que volveran a entral us portuguesis ficendu de as suas.

Aquel fillu de D. Juan Cid de Horta, chamau D. Juan Cid de Ledesma se casó cun María Carrasco, cun a que tuvu a D. Juan Cid y Carrasco, a u que, de u sei matrimoniu cun Dª. Petronila Valdenebro; le naceu D. Juan Cid Valdenebro. Soy de a oponión que a casa que apareci en u Catastru du Marqués de Ensenada a nomi de D. Juan Cid de Horta, debería figural a nomi de u sei netu D. Juan Cid Valdenebro, ya que D. Juan Cid de Horta viviu na primeria mitai du siglu XVII y u Catastru é de mediaus du siglu XVIII.

U netu de D. Juan Cid de Horta, se uniu en matrimoniu cun Dª. María Vera y Macacho. Ésta pertenecía a familia de us Macacho residentis en Valverdi, de entre us que apareci en u Catastru de Ensenada D. Blas Silverio Macacho, en u apartau de “Notarios Apóstólicos”; cun a profesión de Procurador y Abogado. Otru Macacho, que se chamó D. Cristobal José Posadas Macacho apareci comu Alcaldi y Castellanu du Castelu y fortaleza de a Villa de Curiel y Regidol de a Casa du Excelentísimu Sr. Duqui de Bejar, en u anu de 1735.

Du matrimoniu de Juan Cid Valdenebro y Dª. María Vera y Macacho naceran us hermanus Blas y Juan Cid y Vera.

Blas Cid y Vera, graduau pur a universidai de Salamanca, siguiu us pasus de us seis antecesoris, comu así se acredita en uma petición de examen de Abogau, que elevó en u anu de 1785 ante u Real Consellu de Castilla.

Estis dois hermanus valverdeirus Blas y Juan, presentaran en un pleitu de fidalguía, en u anu de 1788 en a Real Audiencia y Chancillería de Valladolid, a ejecutoria ganhá pur u sei cuartu abuelu Jorge Cid de Horta, en u anu de 1625.