Mostrando entradas con la etiqueta selhus. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta selhus. Mostrar todas las entradas

15 ago 2012

Mais sobri us selhus du pan.

Enu úrtimu trabalhu publicau nesti cuadernu de bitácora falaba sobri us selhus du pan. Vus dicía que me hubera gustau insertal fotus da sección etnográfica du Museu de Cacris, cus selhus qu´ali se recolhin.

Mulhel mediu encoirá
MUSEO DE CÁCERES.
Pur entoncis non subí aquelas fotus; me fartaba a oportuna autorización da Dirección General de Patrimonio Cultural du Gobernu de Extremadura. Agora que contu cua aprobación administrativa, aproveitu pa completal u artículu anteriol, subinduas.

Un´a das persoas a que preguntí antis de publical u artículu anteriol é María a Trufas. Vinhamus us dois de boa minhán de compral u pan y se me quedó en brancu.

Au día siguinti me vinhu a vel toa preocupá, pidindu discurpas pur aquela situación incómoda que impidíu que me falara sobri u tema.

Comu das coisas que me diju dispois, algun´a non figura ena entrá anteriol, cu fin de completala y en agradecimientu a esta vicinha; vus contu que recordaba qu´us fornus estaban enu que hoxi cunhocemus comu u rincón du fornu. 

Cuandu u pan estaba ben amasau, se pasaba pur u tornu.

Pe d´un selhu cua leyenda: ANGELA MORAN
MUSEO DE CÁCERES.
Tamén se levaban a cucel bicas enas que se mitía un hovu cru, a vecis tamén se mitían enas bicas sardinhas.
Suponhu questas bicas se fairían de forma parecía a comu inda agora facin us lagarteirus u fornazu que se tinha pur costumbri dil a guardal u Dumingu de Resurrección. As zagalas y zagais van de merendilha esi día.

Pur entoncis, as zagalas guardaban u fornazu ena finca y us zagais diban a vel si u encontraban pa quitalu as zagalas y comelu.

Selhus du pan.
MUSEO DE CÁCERES.
Us fornus se quentaban cu monti, nunca cu lenha, según me dicía María y au forneiru se le daba comu pagu pur u serviciu un pan. Esti pan que se entregaba au forneiru se le chamaba polla.

Siguindu cus selhus y retomandu a obra de Matilde Muro Castillo, publicá enus XVIII COLOQUIOS HISTÓRICOS DE EXTREMADURA, éstis tenin mutas formas; dependi da maestría de quen us talhara.

Enu Museu de Cacris, comu veis enas fotus, podemus aprecial esa variedai. Desdi us mais simpris, hasta aquelis mais complejus cuas formas de persoas, o us encadenaus.

U encadenau me impresiona. Está feitu d´una sola peza aunque a argola y as cuatru campaninhas que corgan  den a sensación de habel síu engarzás.

Dici Matilde Muro Castillo qu´está talhau en madeira de fresnu. Ena basi, a impronta ten as letras "E" y "B" y leva un´a cenefa simpri. Midi 12 centímetrus.

U homi tamén está mediu encoirau y ten carzón largu, midi 10 cms. y a madeira é d´encina.

Vus animu a que vus deis un´a vorta pur u Museu de Cácris, si queréis admiral estas pezas tan singularis, feitas cuas mans anónimas dus nosus antepasaus.



22 jul 2012

Selhus du pan.

En trabalhus sobri esti tema apareci u títulu comu sellos de pan, suponhu que desa forma será mais acertau dicelu; ei renunciu a nombral u artículu asina purque é comu si us selhus estuveran feitus da masa da farinha posta au fornu.

Dispois desta brevi aclaración pasu a desarrolhal u asuntu.
Selhu du pan de Doloris a Cucharona.

Falandu d´aquelis utensilius que ficían us nosus mayoris, qu´hoxi solu se podin vel en algun´as seccions etnográficas de museus o disfrutal muy poicas persoas qu´us guardan en recordu dus seis; tuvi a oportunidai, gracias a mei colega Chuchi Candelinha; de ficel fotus d´un escrinu y d´un selhu du pan; utensilius que perteneceran a seis agüelus.

Fai 10.000 anus, cuandu a humanidai vivía ena Edai de Pedra, ya se masticaban grans de certas prantas. Mais tardi cus munhus de man aprenderan a trituralus; dispois se comenzó a ficel un´a papilha cu agua que eitaban aus grans trituraus. Un día, alguén pusu a papilha sobri un´a pedra quenti aparecendu as primeiras tortas de pan hasta que se chegó a elaboración du pan fermentau y cucíu enu fornu.

As primeiras referencias au pan fermentau aparecin en Babilonia y Egipto. En Roma dois siglus antis de Cristu, u pan se ficía enas casas, pa pasal de seguíu a cucersi enus fornus comunais. Nestis locais ya había persoas especializás, us panadeirus.

Ena Edai Media,  y falandu da península ibérica, a mayuría dus fornus s´encontraban enus monasterius, conventus y propiedais senhoriais; habendu diferencias y jerarquías enu consumu. Mentras us monjis cumían pan brancu, u pueblu lhanu u cumía de centeu; - enu milhol dus casus - purque tamén existía u pan sarvadol pur estal feitu de sarvaus.

U pan ha síu un´a basi muy  importanti ena alimentación dus nosus lugaris, tantu é asina que era a peza fundamental da colación, qu´a cargu da Cofradía da Santa Vera Cru se daba aus penitentis y disciplinantis, ena ermita de San Lorenzu, cuandu terminaba a procesión du Jovis Santu. D´aquela tradición mus queda inda a bica de No Senhol.

Según us datus que se conservan enu archivu municipal de Valverdi, pur u siglu XVIII había dois munhus qu´us antigus chamaban de pan cucel. Us dois muían ena riveira de Sabugal, un sería u du tíu Julián, au sitiu que nos dicemus u petril; que muía cun un´a pedra y a agua du ríu, cuatru mesis y mediu au anu. U otru se levantaba a altura de Pé Albarda.

Ena artesa de madeira, feita de carbalhu, que s´usaba tamén duranti a matanza du cuchinu; se misturaba a farinha y s´amasaba pa ficel pan pa tel pa mutus días; tarea que curría das mans das mulheris de ca casa. Reposaba a masa unás cuantas horas pa que fermentara y se tapaba cua estamenha; que nun se retiraba hasta que se diba a metel enu fornu u pan fermentau.

Mantel un fornu en casa era poicu rentabli y en mutas ni siquera hubu ninhún; pur isu se levaba a cucel aus fornus comunais. A mediaus du siglu XVIII u ayuntamentu tinha un edificiu ena praza, cun dois fornus, que estaría enu sitiu que nos chamamus rincón du fornu.

Us primeirus selhus que se cunhocin tenin mais de mil anus y no se ficeran pa utilidai que vus voy a contal, pur isu sigu pa dientri.

Pa evital us problemas de recunhocimentu du pan, se colocaba algún tipu de senhal en ca artesa, estas pudían sel un´a chapa, a tapa d´un pucheiru, un´a cáscara d´hovu...; senhais que nun sirvían de na cuandu pur u trajin se embrocaban varias d´elas. Foi entoncis cuandu ca familia decidi ficel un´a marca a sei pan, cus selhus.


Us artistas mais reclamaus pa ficel esti tipu de selhus eran us pastoris cuandu non había artista en casa. Us ficían sobri cornus, madeira, hosus y formaban parti da doti du novíu.

As formas dus selhus dependían tamén du tempu y das mans que talharan as pezas; algun´as representaban persoas, otras animais, tamén pudían encadenarsi varius selhus, tel formas geométricas, torneaus, etc... Ena basi du pe levaban talhá a forma que, pur presión quedaría a modu de impronta marcá sobri u pan. Pudían sel letras iniciais o motivus varius.



Me hubera gustau insertal fotus da sección etnográfica du Museu de Cacris, cus selhus qu´ali se recolhin, pa ilustral esta entrá y compretala cu selhu du nosu lugal. Pedí a oportuna autorización a Dirección General de Patrimonio Cultural, peru hasta agora nun he recibíu resposta. Pur isu, solu vus subu cuas fotus, un magistral vídeu d´una reproducción en tres dimensións d´un dus que se podin vel enu Museu de Cacris. A talha é tamén soberbia, - según Matilde Muro Castillo enu sei trabalhu Sellos de pan en Extremadura, que apareceu publicau enu XVIII COLOQUIOS HISTORICOS DE EXTREMADURA - está feitu de madeira d´encina, representa a un´a mulhel mediu encoirá, ten farda de Montehermosu, cu motivus frorais. A impronta é a flol de seis pétalus dentru d´un marcu redondu.
Detalhi d´un dus pes du selhu de Doloris a Cucharona.

U que me prestó mei colega Cuchi Candelinha pa ficel as fotus, u fizu Claudio Piñero Flores; ésti u regaló a sua hermana Dolores, agüela de mei colega. Eran cunhocíus enu lugal pur u moti dus cucharons.

Detalhi du oitru pe du selhu.
U selhu é de madeira de fresnu, ten forma de tubu, que se ensancha desdi u centru hacia us dois extremus, midi doci centímetrus y mediu. Us dois pes son redondus peru cu motivus geométricus distintus. Me dici Chuchi que sua aguela usaba as duas improntas sin distinción ninhun´a. Poi sel que, en principiu se hubera feitu pa marcal u pan das duas familias, dus dois hermanus; peru tamén podría sel que, comu s´amasaba y se cucía u pan pa mutus días, ca impronta se usara en un´a forná pa diferencial u pan mais recienti du anteriol.

Me sirviran d´ajuda pa amasal esti artículu:

- XVIII COLOQUIOS HISTORICOS DE EXTREMADURA.
  Matilde Muro Castillo.- Sellos de pan en Extremadura.
- El Rincón de A Troia.
- Revista de Folklore.
            El consumo de pan tradicional en León y su dimensión social.
           Anotaciones en torno al pan.
- Sello del pan. De M. de la Calle.
Cuchi Candelinha, Olga Simón, Alfonso Berrío y María Rodríguez.

Mutas gracias.