13 oct 2011

Du qu´en otrus tempus foi Valverdi.

Un´a ve mais me permitu publical un textu inéditu de mei padri Segundu Corredera, enu que recolhi de forma amena coisas que diba recopilandu relacionás cu lugal.

Nesta entrá se fala sobri u asesinatu d´un cura. Au final du textu vus ponhu u enlaci au mei trabalhu d´investigación sobri u asesinatu du cura, que publiquí enu sei día nesti mismu blog.

U textu é comu sigui:

Dicin qu' us pobladoris desti lugal eran originarius du antiguu lugal de Salvaleón, pueblu que se falhaba situ nu mediu das ajuntas dus ríus Basádiga y ribeira das Ellas. Inda se podin vel restus da muralha y da ermita de San Bartolomé. Ésta s'encontraba de frenti da praza de Salvaleón, du otru lau da ribeira das Ellas. Du otru lau du ríu Basádiga está u tesu dus Tirus. Falaban que nesti lugal dondi inda se falhan us restus da muralha, era un lugal encantau dondi nun se pudía dil de noiti purque seían encantus de maneira de grandis culebras. Dicin tamén, qu' as campanas se falhan nu fundu du pozu das campanas da ribeira das Ellas.


Tumba antropoforma en finca puru caminhu da Canhá.
Se fala y é certu que nu nosu campu de Valverdi, en distintus parajis; se falhan sepulturas de pedra y buracus de minas. Enun destis buracus s' encontra un grandi tesoiru peru nun se poy bajal la. Uná ve ya quiseran ficelu y colgaran un homi mitiu enun cestu y tuveran que subilu insiguía pur culpa dus musquitus. Tamén hay uns vieirus de dondi pareci sel us antiguus sacaban minerais, que lavaban nu ríu Sobreiru que quel dicel: "riu sobri oiru".

Nu coitu du Siganu dicin que hay un' a pedra cua media luna.

Us mais velhus desti lugal, contaban tamén qu' una ve ocurríu un casu cun cura. Diba a ermita du Espritu Santu, le seiran dispois de pasal u barrocu "campanina", sitiu da fonti Peligru; uns ladrons y dispois d' atalu u levaran a fonti du Cura, dondi dicin le deran de bebel. Siguindu u caminhu, chegaran cu el au altu da serra da Marvana, dondi falan foi mortu nu sitiu cunhocíu comu a "mata du cura". To istu nun sin antis interesal us ladrons cua familia un rescati sirvindu de recadeiru un tal "tíu Espuela". Cuandu us ladrons se falhaban enun lugal de Portugal, un' a partía dus mozus mais valentis desti lugal, foran en busca delis armaus cus palitroquis y otras ferramentas y afoicis. Cuandu us trujeran y foran juzgaus, us ajusticiaran ena Cru dus Términus, que s' encontraba nu altu du Tesu Rutu y alí mismu us enterraran. Nun fai mutu tempu, inda estaba alí a cru y un' a montoneria de terra dondi debaju foran enterraus.

Dispois de pasal to istu, cualisquera du lugal que tinha que dil u Espritu Santu, cuandu pasaba puru sitiu dondi us ladrons apañaran au cura, tinha qu' agarral un' a pedra du caminhu tirándua nu mismu sitiu facendu un' a montoneira delas.

Comu hemus falau dus mozus mais valentis du lugal, entoncis alguns eran muy jándalus. Ei sendu pequenu le uiví un día un´a palreira a dois velhus que espritaban u sol na praza. Ninhún dus dois levantaba un´a vara du solu. Ya us probis eran ringaus, seguru puru pesu dus anus y us mutus trabalhus pasaus. Sustribaus contra a paré, apoyaus en tortas cayás de carbalhu, un le dicía au otru:

- ¿T´acordas Gelitu aquel día que fuimus as cepas, cas arrincamus na corta da Tuirinha, mais arriba da Malmadura y vinhamus chegandu as Encrucilhás, a minha faca qu´era canúa, me tiró cua carga y me reventó u barquinu d´agua? Ei me pusi feitu un perru, me caguí en "Crista", apanhí u cabestru, le apretí ben as barbelás, le mordí nu pescozu y me quedí cua boca chea de pelus da crin. Logu tembraba comu un´a berga, se mixaba toa, le soaba u bandulhu y se pusu a eital buralás.

Logu le diju u Gelitu:

- Sí, Anés, si m´acordu d´aquilu y desdi aquel día te quedaran u moti de "Andrés u Caninu".

Logu le diju u Angelitu au Andrés:

- ¿Nun t´acordas cuandu díbamus a sel sordaus, aquela noiti da ronda que fuimus a cantal debaju du corredol da Goya, que vivía na calli da Fontinova, que ey le canti: "Si te pregunta tua madri quen t´ha rotu u mandil, dili qu´ha siu un sordau cua punta du fusil"? ¿Qu´ela en cuantis mus barruntó, insiguía bajó as escaleiras de traba, do media volta a chavi y s´abríu a porta, aparecendu a Goya cun pratu de perrunilhas y un´a panilha d´aguardienti? Tinha us cordons dus justilhus sortus, u refaju desabrochau y us pes descalzus. Mus pusimus comu un´us burrus, tu empurriasti un poicu, ela se ríu, mus cumimus as perrunilhas, mus bebimus a aguardienti y mus quedó plantaus.

¿Y d´aquel día cuandu estábamus en Melilha, aquela moira que se chamaba Casia, que vendía agulhas y nuvelus de linhas, que mus engalhotamus. M´ha leví detrás d´un´as figueiras chumbas y m´ha furí?

Logu le contestó u Andrés:

- Ey nun ví si ha furasti u nun ha furasti, peru si ví que tu vinhas cuas pelnas zambras y ela se sacudía u porvu. Qué panzá de ril mus dimus cuandu tu Gelitu me dicías, vamus correndu pa tienda que vanin a tocal "Reteta" y ei te diji nun é reteta, é Retreta y desdi aquel día te quedí Angelitu u Zambru.

Cuandu us dois se rían distu, chegó otru velhu dicendu:

- Boas tardis.

Y siguíu:

Papel de lial pa ficel cigarrilhus.
- Acabu nesti instanti de vel a "Pitiscu" nu relhanu. Pa dilmi pa casa me do pur vil pura praza, peru au velbus aquí impinaus, me diji: aquelis dois lipendis juntus nun podin tramal coisa boa y vinhi a cheiral pul vel que facíais.

U Caninu respondeu:

- Cuntábamus as coisas d´en tempus, das que tu nun ques uivil ni facías de mozu, pur isu te chamaban "Curinha".

Logu aquel que le chamaran "Curinha", meteu a man nas vortas da banda, sacó un´a bulsinha, un librilhu du rey d´espás, un guixarru de pedraneira, un trapu rebulhau cun linhas facendu de mecha y un´a argola de ferru. Ficeran un cigarru ca un. Pusu a mecha encima du guixarru, dó un golpi cua argola de ferru, fizu lumi na mecha, encenderan us cigarrus y fumaran us tres.

Enlaci a:  Asesinatu du Cura Párrocu.