29 sept 2012

Dávila.

 Cu motivu da sua inauguración enu mes de juliu;  subí u 27 d´agostu pasau u trabalhu A propósitu da Hospedería Conventual Sierra de Gata.

Destacaba entoncis a coincidencia que se daba entri a fecha da inauguración y a creación da pruvincia Franciscana cincu siglus antis. Circunstancia que intuía estal relacioná cuas sutís energías desi lugal que mus conectan cuas mais elevás vibracions du espíritu.

Dejándomi leval y cunhocendu a obra du cronista da Ordin, - u padri Fray Ioseph de Santa Cruz - viajaba enu tempu, trazandu as minhas rápidas y vibrantis pincelás sobri aquelis feitus notorius que se deran fai cuatru siglus, relacionaus cu conventu. Pretendía cu istu dal a entendel que si mus dejamus arrastral pur esta energía, qu´a leyenda dí que tamén envolvéu a San Franciscu; seríamus arropaus pur un estau de conciencia superiol que mus depararía un´a gozosa meditación; comu asina parecía sucedel si mus fijábamus tamén enas desnúas obras que vistin as parés -paredis- da Hospedería.

Preciosas joyas en brutu, sin enmarcal, que se mostran tal comu as concebíu Elena García Dávila.
Elena García Dávila enu sei estudiu.
ELENA GARCÍA DÁVILA.
Fotografía da sua propiedai.
Si falara de Elena contandu que naceu enu anu 1977, que fizu bachilleratu artísticu ena Escuela d´Artis y Oficius de Mérida, que consiguíu a licenciatura de Belhas Artis pur a Universidai de Salamanca...; qu´a pesal da sua juventú, ha expostu y é cunhocía en Cantabria, Castilha y León, Castilha la Mancha, Extremadura... relacionandu a profusa cantidai de exposicións, tantu colectivas comu individuais; asina comu das becas, premius y proyectus qu´a pesal da sua corta edai acumula enu sei currículu; estaría redactandu un textu de un´a enciclopedía. Pur isu non falaré desa faceta mais física; y pur contra sacaré a lú as apreciacions sobri a parti mais sutil que supu conectal cuas vibracions du entornu.

Se encontra en constanti crecimentu y us seis primeirus pasus pictóricus han estau mais dirigius au entornu urbanu; pur sel alí dondi desarrolha u sei día a día. Dispois desti primel cunhocimentu du mais cercanu, sinti atracción pur aquelis otrus espacius mais distantis y é entoncis cuandu se deja guial pur a naturaleza. A partil desi momentu hay duas forzas que se facin evidentis enu sei trayectu; un´a guía a Dávila hacia u sei interiol y a otra a leva hacia u exteriol. É pur isu cas suas obras tenin un certu airi de ensonhu. As suas visions desdi u mais íntimu se proyectan sobri aquelas que están fora dela, creandu un espaciu ena tela qu´a va preparandu pa enfrentarsi a algu que inda nun cunhoci, hasta que le proponin vestil as paredis da Hospedería Conventual Sierra de Gata.

Sin sabelu, u caminhu andau había dindo modelandu a artista pa que se enfrentasi de forma airosa cu esta difícil empresa, ya qu´a Hospedería se encontra ena Serra de Gata y tinha que leval au sei trabalhu, compostu d´una treintena de lienzus; un´a representación desta zona, sin quel ena simpri representación fotográfica desti belhu territoriu.
Sombras I. Obra de Élena García Dávila.
Sombras I. Dávila.
Fotografía d´ Elena García Dávila.
Na mais visital estis parajis, y en razón a sua delicá sensibilidai; logu sintíu que tinha que ficel algu mais ca representación física, establecendu un vínculu místicu estéticu que supu perfectamenti armonizal cua construcción actual y cua historia du Conventu de San Miguel.
 
Alí dientri, comu aquelas otras sensibilidais d´antanhu que sintonizaran cua energía du Conventu, ela tamén se dejó leval, precisandu usal desa dobli forza que ya había estau abrindu u sei caminhu hasta chegal aquí.

É pur isu que supu engarzal a figuración, propia dus elementus externus, cua abstacción que sintoniza cu interiol; examinandu cu detenimentu toas aquelas emocions que le procuraban a contemplación destis paisajis nosus; escribindu - cual maestru estilista - cua materia y cu colol, sobri a historia y sobri a cultura desta mancomunidai, estimulandu au retiru espiritual qu´antis y que tamén agora se sinti au abrigu destis murus.

Según a propia Elena García Dávila. A sua obra, que podemus contemplal ena Hospedería y a modu d´introducción pa quen sinta interés pur estas joyas; son:

 Ena entrá figuras bélicas, cu largas sombras proyectás que marcan a terra dejandu a sua huelha. Éstas representan as distintas civilizacións que s´asentaran y dejaran a sua impronta ena Serra de Gata.
Aceiti d´oliva. Dávila.
Fotografía d´ Elena García Dávila.


As obras das parés du restauranti AS ULIVERIAS entroncan cuas texturas, cus aromas y cua sensibilidai da nosa artesanía local.

Ena CARRUNCHELA, que é a zona da cafetería, lugal preferíu da artista pur a cantidai de lu natural que se proyecta; se disfruta cua contemplación dus lienzus das estacions du anu y das distintas sensacions que te envolvin cuandu t´adentras enus bosquis da comarca.

 Enu SALÓN MULTIUSUS, un dus lugaris mais emblemáticus da construcción, pur tratarsi da Capilla du siglu XV; se encontran As Portas du Tempu. Recordan comu se durmin as horas cuandu se visitan estis increiblis parajis; asina comu si fora algu celestial, guardau cuas portas dus seis ilustris vicinhus. Tamén u conjuntu das Atalayas y das Alegorías, son obras que bebin du cali das pinturas eclesiásticas d´aquelis entoncis, peru cu marcau acentu contemporáneu.
 
Si te dejas leval pur u vigol qu´emana destas obras, serás capá de sentil un´a certa conexión cua parti da alma que dejó impresa Dávila enas mismas.

Das suas propias obras que colgan das parés da Hospedería, aquelas as que se sinti mais apegá y que mais a emocionan son: Otonhu; Atalayas, Agua y Terra; Sombras I y II; As Portas du Tempu de Extremadura y Castilha y León; Guardians das Elhas; Terrosus; Trevelhu; As Fontis; Cencerru; de Bolilhus.

A fonti du palaciu. Dávila.
Fotografía d´ Elena García Dávila.
Pa terminal esti trabalhu y en relación au caminhu que le queda pur recorrel a Dávila, expresandu us seis sentimentus vus digu qu´a evolución da sua pintura parti da necesidai de buscal mais alá da técnica y que cu tempu u que pretendi é qu´u lienzu le de as respostas de cómu ficelu y qué dicel; pa que nun sean obras vacías, puramenti estéticas o un conceptu fríu e inerti.

Gracias Dávila pur a tua colaboración y t´auguru un´a felí cosecha que cu respetu y humildai invocu a San Miguel pur sel hoxi sei día.